La Llei 15/2003, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus defineix en l'article 1 apartat 3 el concepte de residu comercial i en l'article 23 estableix una regulació específica.
La persona titular de l'activitat ha de lliurar els residus que generi o posseeixi a un gestor o gestora autoritzat perquè se'n faci la valorització, si aquesta operació és possible, o disposició del rebuig, o bé s'ha d'acollir al sistema de recollida i gestió que l'Ens local competent estableixi per a aquest tipus de residus, incloent-hi el servei de deixalleria.
Sigui com sigui, la persona titular de l'activitat generadora de residus comercials ha de lliurar els residus en condicions adequades de separació per materials i suportar les despeses de gestió dels residus que posseeix o genera.
El mateix règim s'aplica als residus d'origen industrial assimilables als municipals.
Amb la Llei 15/2003 la recollida i tractament dels residus comercials deixa de ser un servei de prestació exclusiva municipal. El servei es liberalitza, si bé alguns Ajuntaments n'han declarat la seva reserva municipal emparant-se en les competències atribuïdes per la Llei estatal 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.
En un context on el servei pot ser prestat tant pel municipi com per empreses privades, pot ser adequat optar per sistemes de cobrament de pagament per generació, que permeten identificar cada comerç i cobrar-li d'acord amb la quantitat i tipus de residus generats, així com crear incentius vers la prevenció i el reciclatge. |
