L'envasador ha d'assumir la responsabilitat de la gestió correcta dels residus que generaran els envasos dels productes de consum domèstics posats per ell al mercat. La gestió pot fer-se pels dos sistemes previstos per la mateixa llei:
Pel que fa als envasos industrials i comercials, la responsabilitat recau sobre el posseïdor final del residu d'envàs o envàs usat, i només de forma voluntària l'envasador assumeix aquesta responsabilitat a través dels SDDR o dels SIG. Sempre que s'opti per sistemes diferents als SIG (és a dir, SDDR o disposició addicional primera), cal notificar a totes les comunitats autònomes on es comercialitza el producte l'opció escollida per l'empresa.
Una altra obligació de l'envasador és proporcionar la informació relativa a la quantitat d'envasos i de producte posat al mercat al llarg de l'any (per tal de realitzar aquest tràmit es disposa de la declaració anual d'envasos). La informació s'ha de proporcionar al Sistema integrat de gestió on hagi adherit els envasos que posa al mercat. Cal dirigir-se a l'Administració autonòmica on tingui la seu l'activitat (abans del 31 de març de cada any) en cas d'haver optat per un Sistema de dipòsit, devolució i retorn o per acollir-se a la disposició addicional primera (envasos industrials i comercials).
Finalment, l'envasador ha de procurar reduir la quantitat de residus d'envasos que generen els productes que posa al mercat. Per fer-ho, la llei preveu que aquelles empreses que més envasos posin al mercat elaborin els Plans empresarials de prevenció (PEP). |
