La Directiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de febrer de 2004, segons la qual es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d’envasos, estableix el marc normatiu que la legislació interna de cada Estat membre de la Unió Europea ha de desenvolupar per reduir l’impacte ambiental dels envasos posats al mercat. Concretament, els objectius són els següents:

• Abans del 31 de desembre de 2008, es valoritzarà o incinerarà en instal·lacions d’incineració de residus amb valorització d’energia un mínim del 60% en pes dels residus d’envasos.
• Abans del 31 de desembre de 2008, es reciclarà entre un mínim del 55% i un màxim del 80% en pes dels residus d’envasos.
• Abans del 31 de desembre de 2008, s’assumiran els següents objectius mínims de reciclat dels materials continguts als residus d’envasos:
• 60% en pes del vidre.
• 60% en pes del paper i cartró.
• 50% en pes dels metalls.
• 22,5% en pes dels plàstics, comptant exclusivament el material que es torni a transformar en plàstic.
• 15% en pes de la fusta.

Com a transposició de la Directiva 94/62/CE les Corts Generals van aprovar la Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus d'envasos i, posteriorment, el Reial Decret 782/1998, de 30 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament per al desenvolupament i l'execució de la Llei d'envasos.

La Directiva 2004/12/CE va ser transposada a l’ordenament jurídic espanyol pel Reial Decret 252/2006, de 3 de març, pel qual es revisen els objectius de reciclat y valorització establerts en la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’Envasos i Residus d’Envasos, i pel qual es modifica el Reglamento per a la seva execució, aprovat pel Reial Decret 782/1998, de 30 d’abril.

Aquesta normativa té per objecte “prevenir i reduir l’impacte sobre el medi ambient dels envasos i la gestió dels residus d’envasos al llarg de tot el seu cicle de vida” i estableix mesures destinades a la prevenció de residus d’envàs com a prioritat i, en segon lloc, la reutilització, el reciclatge i altres formes de valorització.

Finalment, i com a complement d'aquestes normes, es va publicar l'Ordre de 27 d'abril de 1998 per la qual s'estableixen les quantitats a cobrar com a dipòsit i el símbol identificador per a aquells envasos que es posin al mercat mitjançant un Sistema de dipòsit, devolució i retorn i la Disposició addicional dinovena de la Llei 50/98, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social amb la qual s'afegeix un apartat més a l'article 10 del text original de la Llei 11/1997 d'envasos i residus d'envasos.

Aquests textos legislatius reparteixen la responsabilitat de la reducció de l'impacte provocat pels envasos i residus d'envasos entre els diferents agents implicats en el cicle de vida d'un envàs, atribuint a cadascun d'ells unes obligacions [1.4.5.2] determinades.