Concretament, a la definició que fa la normativa sobre els residus comercials s’inclouen, a l'efecte de la gestió, els residus originats a la indústria que no siguin residus especials i que es considerin assimilables a municipals. Això significa que per a aquests residus no cal formalitzar en cap cas una Fitxa d’Acceptació, d’acord amb l’article 23.1 del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.

No obstant això, en els termes previstos a la normativa, es continuarà exigint la documentació de seguiment quan correspongui. Així mateix, s'exigirà la documentació derivada de les obligacions a què els productors d’aquests residus estiguin sotmesos per normatives específiques que els siguin d’aplicació.

Per tal d’orientar els productors, els transportistes i els gestors de residus sobre quins són els residus procedents de la indústria afectats per aquesta nova perspectiva, s'ha elaborat una Llista orientativa de residus originats a la indústria assimilables a residus municipals comercials extreta del Catàleg europeu de residus (CER). Cal dir que aquesta llista només té caràcter indicatiu, i que en cap cas pot substituir, ampliar ni limitar la definició legal en la qual es fonamenta.

A més de tot allò que s’ha expressat anteriorment, també cal recordar que la cosa més important és que la gestió del residu sigui correcta i respecti les prioritats pel que fa a les formes de gestió ambientalment més favorables, d’acord amb els principis establerts i amb la jerarquia de les vies de gestió que es desprenen de les diferents legislacions i de la planificació establerta en aquest sentit a Catalunya.