En aquesta fase s’identifiquen dos orígens d’emplaçaments diferents:

• Aquells emplaçaments en què es desenvolupa o s'ha desenvolupat una activitat potencialment contaminant del sòl (en endavant APC) d'acord amb el que estableixen els articles 3.1 i 3.2 del RD 9/2005.
• Aquells altres emplaçaments relacionats amb denúncies d’abocaments incontrolats, accidents on es vegin involucrades substàncies perilloses, canvis d’ús del sòl, etc.

La informació associada a aquesta fase difereix depenent de l’origen de l’emplaçament descrit:

• En el cas de les APC, la documentació, d’acord amb el RD 9/2005, correspon a l’informe preliminar de situació (IPS).
• Per a la resta d’emplaçaments, la documentació correspon a la informació explicativa dels fets ocorreguts, que permeti avaluar la sospita de l’existència d’indicis de contaminació.

La documentació presentada en aquesta fase i l’avaluació del contingut informatiu per part de l’Administració ha de permetre determinar si hi ha indicis de contaminació del sòl, és a dir, si s’han produït o es produeixen contaminacions significatives en el sòl relacionat amb APC o amb altres orígens.

L’existència d’indicis de contaminació comportarà la necessitat d’ampliar la informació disponible i, per tant, desenvolupar una nova etapa d’investigació: fase d’avaluació preliminar.

Aquesta fase correspon a la realització de l’informe d’avaluació preliminar. S’ha de disposar d’una primera aproximació real a la magnitud de la problemàtica, definir l’origen i naturalesa del focus de contaminació, els vectors de transferència i els subjectes que s’han de protegir, i definir si calen actuacions d’emergència.

Aquesta fase comporta la realització de mostreig de sòls, sediments, residus i/o aigües. Els resultats s’hauran d’avaluar i interpretar atenent l’objecte de protecció i l’ús del sòl o els organismes que cal protegir.

En aquesta fase, els resultats analítics de les mostres de sòls han de permetre la comparació directa d’aquests amb els nivells genèrics de referència (en endavant NGR) establerts en el RD 9/2005.

En aquesta fase també caldrà determinar, en cas que l’objecte de protecció sigui la salut humana, si la concentració en TPH (hidrocarburs totals del petroli) supera els 50 mg/kg i en cas que l’objecte de protecció sigui l’ecosistema, si existeix toxicitat d’acord amb els bioassaigs especificats en l’annex IV del RD 9/2005.

Els resultats d’aquesta comparació ens poden portar a:

• Si no se superen els NGR esmentats, el sòl estudiat no presenta cap alteració de la seva qualitat química que indiqui la necessitat de portar a terme noves fases d’investigació, per tant, estaríem davant d’un sòl no contaminat.
  
  Si aquest fet depèn de l’ús del sòl, caldrà establir mesures de control en cas de canvi d’ús.
  
  
• Si se superen els NGR esmentats, el sòl estudiat presenta alteració de la seva qualitat química i, per tant, caldrà dur a terme una nova fase d’estudi que comporta la realització d’una investigació detallada que inclogui una anàlisi del risc.

La fase d'avaluació detallada consisteix en la realització de l'informe d'avaluació detallada que ha de permetre caracteritzar amb precisió el/els focus de contaminació, delimitar l'abast de la contaminació, determinar si el risc és acceptable o inacceptable i, en aquest segons cas, obtenir la informació suficient per passar a la següent fase d'estudi.

En aquesta fase el resultat de l'anàlisi de risc determinarà si:

• El risc és acceptable i llavors el sòl és considerat com a no contaminat.
  
  Si aquest fet depèn de l’ús del sòl, caldrà establir les mesures de control en cas de canvi d’ús.
  
  
• El risc és inacceptable i, per tant, el sòl és considerat com a contaminat.

La consideració d’un sòl com a contaminat comporta l’obligació de desenvolupar les actuacions de recuperació ambiental de l’emplaçament. La fase de recuperació d’un emplaçament comprèn bàsicament tres etapes:

• La redacció d’un projecte de recuperació, a partir d’una anàlisi de les alternatives de recuperació segons criteris tècnics, econòmics i mediambientals.
• L’execució d’aquest un cop aprovat el projecte. Comporta la necessitat de realitzar un seguiment i control de l’evolució del medi i, en determinats casos, la realització d’una anàlisi de risc residual.
• La comprovació final de l’efectivitat de les actuacions dutes a terme mitjançant, si escau, la realització d’un monitoratge a mitjà o llarg termini. En cas que els resultats no s’ajustin als valors establerts caldria implementar propostes addicionals.