Dins de la corrent actual de residus municipals la presència de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) cada vegada és més significativa.

Amb un alt índex de creixement anual, si no es recullen de manera separada i es sotmeten a un tractament selectiu dels components i materials utilitzats en la seva fabricació, els RAEE poden ser els responsables d’una bona part de la contaminació present en els lixiviats recollits en els dipòsits controlats o bé en les emissions atmosfèriques que cal depurar en les incineradores.

L’àmbit d’aplicació del Reial Decret 208/2005 exclou els aparells elèctrics i electrònics següents:

• els que formin part d’un altre tipus d’aparell no inclòs en el seu àmbit d’aplicació.
• els que es destinin a fins específicament militars, necessaris per a la seguretat nacional.

• les lluminàries de llars particulars.
• les bombetes de fil incandescent.
• dels aparells mèdics, aquells productes que hagin estat implantats e infectats amb sang o altres contaminants biològics.
• les eines industrials fixes de gran envergadura, instal·lades per professionals.

Per aquells productes que no poden ser clarament classificats en una de les 10 categories previstes en la normativa, existeix el Comitè d’Adaptació Tècnica (TAC) per a les Directives WEEE i ROHS, format pels Estats Membres de la Unió Europea i en el qual participa el Ministeri de Medi Ambient, on es discuteix en quins casos certs productes poden quedar fora del seu àmbit d’aplicació.

• la condició de productor d’aparells elèctrics i electrònics.
• el procediment escollit per garantir que els RAEE dels productes propis comercialitzats a partir del 13 d’agost de 2005, siguin recollits de forma selectiva i gestionats d’una manera ambientalment correcte, ja sigui implantant un sistema individual de gestió o bé participant en un o en varis dels sistemes integrats de gestió que s’autoritzin (sistema col·lectiu).

El finançament dels sistemes individuals de gestió haurà de ser garantit mitjançant l’acreditació de la disposició d’una assegurança de reciclat o bé d’un compte bancari bloquejat,. La participació en un sistema integrat de gestió es justificarà presentant l’acreditació d’estar adherit al SIG com a productor.

Pels RAEE de llars particulars comercialitzats abans del 13 d’agost de 2005, coneguts com a residus “històrics” i recollits de manera col·lectiva per tots els productors existents en aquell moment, cada productor participarà en les despeses que esdevinguin, de manera proporcional a la quota de mercat per tipus d’aparell que li correspongui, segons li comuniqui el Registre d’establiments industrials d’àmbit estatal.

El cost de gestió dels residus “històrics” s’haurà de repercutir en el preu dels productes comercialitzats a partir del 13 d’agost de 2005, especificant de manera detallada el seu import en la factura que es realitzi als usuaris.

• als sistemes de recollida implantats pels fabricants. .
• a la distribució, en el moment de la compra, si decidim substituir l’aparell per un de nou que sigui equivalent.
• als sistemes de recollida municipal previstos pels ens locals (deixalleries, recollida de voluminosos, sistemes de porta a porta, etc.)

Si el RAEE té la consideració de no procedent de llars particulars,

• Si el producte s’ha adquirit després del 13 d’agost de 2005, s’ha d’utilitzar el sistema de recollida selectiva que implanti el fabricant , el qual es farà càrrec dels costos de gestió.
• Si el producte és anterior al 13 d’agost de 2005, en el cas que es substitueixi per un de nou, el fabricant subministrador es farà càrrec de les despeses de gestió de l’aparell retirat. Si no és substituït, l’usuari s’ha de fer càrrec dels costos de gestió, podent lliurar l’equip al sistema implantat pel fabricant o bé assumint directament la gestió.

El mateix passa amb els gestors que els emmagatzemin o els valoritzin. Si s’especialitzen en un tipus de residu que es coneguda la no presència de components perillosos, podran tramitar la seva autorització com a gestor de residus no perillosos. Si existeix la possibilitat de rebre residus on hi hagin equips amb PCB, CFC., amiant lliure o components perillosos com piles, interruptors de mercuri o tubs de raigs catòdics, hauran de tramitar la seva autorització com a gestor de residus perillosos.

Aquest estàndard ha estat transposat per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) mitjançant la norma:

UNE-EN 50419:2005 marcat d’equips elèctrics i electrònics, d’acord amb l’article 11(2) de la Directiva 2002/96/CE (RAEE)

Per veure si el transport de RAEE ha de ser un transport TPC-ADR, cal valorar la presència o no de components tals com piles i bateries que, si van muntats en els equips no presenten cap risc, però que, si estan fora barrejades amb la resta de residus i no es coneix el seu estat de càrrega, no es pot garantir que no es produeixi un curtcircuit, amb el corresponent risc d’accident, durant el seu transport.

Molt sovint la codificació com a residu perillós no te perquè significar necessariament la classificació com a mercaderia perillosa. Com a norma general, aquells productes nous que es transporten com a mercaderies perilloses, quan esdevenen residus, s’han de transportar de la mateixa manera.

Degut a que l’aplicació de la normativa ADR és d’una gran complexitat, cal consultar a un conseller de seguretat per al transport de mercaderies perilloses que ajudi al posseïdor dels residus a escollir un transport amb o sense autorització TPC-ADR.