Els PCB (policlorobifenils) i PCT (policloroterfenils) són compostos orgànics policlorats que es caracteritzen per una alta resistència al foc, baixa conductivitat elèctrica, baixa volatilitat i una extrema estabilitat físicoquímica. L’any 1929, els PCB i PCT es van començar a produir a escala industrial i a aplicar a tot el món, i especialment a partir dels anys 50 i fins a finals dels anys 70 es van utilitzar com a refrigerant en equips elèctrics com transformadors, condensadors, resistències, arrencadors, equips amb fluids termoconductors, etc.

Des del punt de vista normatiu, es considera PCB/PCT els policlorobifenils, policloroterfenils, monometiltetraclorodifenilmetà, monometildiclorodifenilmetà, monometildibromodifenilmetà, així com les mescles que presentin una concentració de les substàncies anteriors que en conjunt sigui superior a 50 ppm en pes

Els avantatges tecnològics dels PCB i PCT es tornen perjudicials quan es contemplen des de l’aspecte mediambiental i sanitari. La seva elevada estabilitat química fa que no siguin fàcilment biodegradables. Un cop lliurats al medi ambient, persisteixen durant molts anys i s’acumulen en organismes vius. Alhora, també penetren en el cos animal i humà a través de la pell, els pulmons i el tracte intestinal; en aquest últim cas principalment a causa de la ingestió de teixits animals i vegetals, sobretot grassos, que han acumulat aquests compostos.

Com a conseqüència d’avaries i d'una gestió de residus insuficient en el passat, avui dia els PCB els trobem en tots els medis ambientals i es magnifiquen a les xarxes alimentàries a causa de la seva baixa biodegradabilitat i la tendència a acumular-se en teixits grassos.

A més, poden recórrer grans distàncies a través de l’aire fins a acumular-se a les regions fredes, on fins i tot mai no s’han utilitzat. Es troben concentracions de PCB particularment altes als teixits grassos de foques i óssos polars.

A causa de la seva persistència al medi ambient, la seva bioacumulació, el seu potencial de migració recorrent llargues distàncies i els seus efectes nocius per al medi ambient i la salut, els PCB es consideren Contaminants Orgànics Persistents (POP). És per aquest motiu, que des de maig de 2001 són objecte de l’Acord d’Estocolm sobre Contaminants Orgànics Persistents.

Els estudis realitzats sobre dues incidències d’enverinament a causa del consum d’aliments contaminats amb PCB van proporcionar resultats fonamentats sobre els efectes de PCB a llarg termini en organismes («Yusho», Japó, 1968 i «Yu Cheng», Taiwan, 1979).

A part dels efectes tòxics crònics com la urticària severa (cloracne), pèrdua de cabell i hiperpigmentació, en l’actualitat s’atribueixen als PCB malformacions fetals, així com la feminització d’animals mascles, la qual cosa provoca una disminució de la fertilitat i la subsegüent disminució de les poblacions afectades. Alguns PCB són sospitosos de causar càncer.

La descontaminació és el conjunt d'operacions que permeten que la reutilització o gestió dels aparells o productes que contenen PCB/PCT es porti a terme en condicions segures. Entre aquestes operacions s’inclou la substitució de PCB/PCT per fluids que no en continguin, amb la finalitat que els aparells no presentin la perillositat inherent a la presència de PCB/PCT i no es trobin sotmesos a la normativa que els regula.

Les condicions que ha de complir la descontaminació d’aparells són les següents:

• Els resultats de la descontaminació han de ser la reducció del contingut de PCB/PCT fins a 50 ppm.
• La descontaminació ha de ser acreditada mitjançant una doble anàlisi: una anàlisi de contingut en PCB immediatament després del tractament i una altra després d’un any d’aquesta operació. Ambdues anàlisis han d’efectuar-se d’acord amb la normativa (veure condicions específiques d’anàlisi) i els seus resultats han de ser inferiors a 50 ppm.
• El fluid de substitució no ha de contenir PCB/PCT ni ha de representar un perill per al medi, o, en tot cas, serà menor que el de PCB/PCT.
• La substitució s’ha de portar a terme de manera que no representi un obstacle per a l’eliminació posterior de PCB/PCT.
• L’etiquetatge dels transformadors sotmesos a inventari s'ha de modificar després de la descontaminació, d’acord amb allò indicat més endavant (veure obligacions del posseïdor)

La regulació de l’eliminació dels PCB prové fonamentalment de l’àmbit comunitari, amb la promulgació de la Directiva 96/59/CE del Consell, de 16 de setembre, pel que fa a l’eliminació dels bifenils policlorats i els terfenils policlorats (PCB/PCT).

Aquesta norma estableix, principalment, l’obligació que els aparells amb PCB es descontaminin o eliminin abans de l’1 de gener de 2011, a excepció dels transformadors dèbilment contaminats, i que s'etiquetin els aparells sotmesos a inventari i els locals on es situen. Així mateix, estableix que es portin a terme inventaris dels aparells i que s'actualitzin periòdicament.

La Directiva també estableix que els Estats membres elaborin un pla per a la descontaminació i eliminació d’aparells sotmesos a inventari i dels PCB que continguin. Aquest pla va ser publicat per l’Estat espanyol l’any 2001 mitjançant resolució.

La Directiva 96/59/CE es va aplicar a l’Estat Espanyol mitjançant el Reial Decret 1378/1999, de 27 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per a l’eliminació i gestió dels policlorobifenils, policloroterfenils i aparells que els continguin, modificat pel Reial Decret 228/2006, de 24 de febrer

Aquestes normes concreten els requeriments de la legislació europea, estableixen les obligacions de tots els implicats en la gestió i regulen les condicions de manteniment de l’inventari d’aparells amb PCB.

La normativa afecta als aparells que contenen o han contingut PCB, com els transformadors elèctrics, resistències, inductors, condensadors elèctrics, arrencadors, equips amb fluids termoconductors, equips subterranis de mines amb fluids hidràulics i recipients que continguin quantitats residuals, sempre que no hagin estat descontaminats per sota de 50 ppm. Es considera que un aparell conté PCB si n’ha estat fabricat o bé el seu ús o manteniment el pot haver contaminat, llevat que es pugui acreditar el contrari.

Les tipologies bàsiques d’aparells són:

• Aparells fabricats amb fluids de PCB: aparells que han estat fabricats amb fluids constituïts per PCB.
• Aparells contaminats amb PCB: aparells que, sense haver estat fabricats amb PCB, n’han estat contaminats amb posterioritat.
• Aparells que poden contenir PCB: aparells dels quals es sospita que poden contenir PCB, llevat que el seu historial o una anàlisi del fluid determinin que no es troben contaminats.

En cas que no hi hagi cap informació sobre un aparell dels definits en el primer paràgraf, aquest aparell haurà de ser inclòs en la tercera d’aquestes categories.

Del compliment de la normativa es dedueixen les següents obligacions per als posseïdors d’aparells:

• Eliminar o descontaminar els transformadors amb contingut de PCB superior a 500 ppm i els altres aparells amb contingut de PCB igual o superior a 50 ppm que tinguin un volum de fluid superior a 1 dm3, d’acord amb les restriccions específiques d’eliminació o descontaminació.
• Analitzar el contingut en PCB dels aparells que puguin contenir PCB, d’acord amb les condicions específiques d’anàlisi.
• Elaborar una declaració anual de la totalitat dels aparells sotmesos a inventari, inclosos els ja descontaminats i/o eliminats en anys anteriors, que ha d’incloure la documentació complementària relativa a la presa de mostres, inspecció ocular, eliminació i descontaminació dels aparells.
• Etiquetar tots els aparells sotmesos a inventari i, si tenen un volum de fluid superior a 5 dm3, senyalitzar els locals on es situen (veure model d’etiqueta per a aparells sotmesos a inventari).
• Etiquetar els aparells descontaminats d’acord amb uns continguts mínims prefixats (veure model d’etiqueta per a aparells descontaminats).

D’acord amb la normativa, cal descontaminar o eliminar els aparells al final de la seva vida útil. No obstant això, existeix una data límit genèrica per a l’eliminació o descontaminació dels següents aparells, fixada en l’1 de gener de 2011. Els aparells que cal eliminar o descontaminar abans d’aquesta data són:

• Tots els aparells i el seu contingut, excepte els transformadors, que tinguin un volum de PCB superior a 1 dm3 i una concentració superior o igual a 50 ppm en pes.
• Tots els transformadors i el seu contingut que tinguin un volum de PCB superior a 1 dm3 i una concentració superior a 500 ppm en pes.

Addicionalment, la descontaminació o eliminació ha de portar-se a terme en uns terminis o en uns percentatges determinats, amb l’objectiu d’evitar un col•lapse de les instal•lacions de tractament d’aquests aparells. Les restriccions en aquest sentit són:

• Aparells fabricats amb fluids de PCB. El seu posseïdor els ha d’eliminar en les següents dates límit:<br>
  
  

  Data de fabricació de l’aparell	desconeguda o anterior a 1965	Entre 1965 i 1969	Entre 1970 i 1980	Entre 1975 i 1980	Posterior al 1980
  Data eliminació/descontaminació	Abans de l’1/1/2007	Abans de l’1/1/2008	Abans de l’1/1/2009	Abans de l’1/1/2010	Abans de l’1/1/2011

  
  
• Aparells contaminats amb fluids de PCB. El seu posseïdor els ha d’eliminar en les següents dates límit:<br>
  
  

  Any eliminació/descontaminació	2006	2007	2008	2009	2010
  Percentatge a eliminar	20%	25%	33%	50%	100%

  
  
Els posseïdors que tinguin menys de 6 aparells, podran descontaminar o eliminar un aparell per any, sempre i quan l’últim s’elimini abans del 2011.

Per altra banda, els posseïdors d’aparells amb PCB o que puguin contenir PCB, hauran de donar prioritat en l’ordre de descontaminació o eliminació, a aquells que els facin especialment perillosos, ja sigui per l’alt contingut en PCB com per la seva ubicació o una altra circumstància que impliqui un risc superior per a les persones o el medi ambient. Els aparells que presentin fuites de fluids hauran de ser eliminats o descontaminats el més aviat possible, a partir del moment en què es detecten les fuites.

Els posseïdors de PCB, PCB usats i aparells amb PCB hauran d’entregar-los a un gestor de residus autoritzat quan es procedeixi a la seva descontaminació o eliminació.

De tots els aparells amb PCB, són els aparells que poden contenir PCB els que presenten una incertesa sobre la seva composició, atès que són aquells dels quals hi ha una sospita raonable que poden contenir-ne, llevat que del seu historial o de la seva anàlisi es demostri el contrari.

Els posseïdors d’aquests aparells han d’analitzar el seu contingut en PCB en les dates i percentatges següents (referits al pes total dels mateixos que posseeixin al començament de cada any):

Els posseïdors que tinguin menys de 4 aparells, podran analitzar un aparell per any, sempre i quan l’últim s’elimini abans del 2009.

La presa de mostres per a l’anàlisi de PCB ha de ser efectuada per entitats col•laboradores de l’administració en matèria de medi ambient. Aquestes són les Entitats Ambientals de Control acreditades per les tipologies energètiques, industrials i de gestió de residus. En el cas de les centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació, aquesta mostra pot ser presa pels organismes oficials en matèria de reglamentació elèctrica.

Les mostres preses han de ser analitzades per laboratoris acreditats per la Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) per a l’anàlisi de PCB, i aquestes anàlisis s’han de portar a terme mitjançant el mètode descrit per la norma UNE-EN 61619. De manera orientativa, es pot consultar una llista de laboratoris acreditats per l’Agència de Residus de Catalunya, atès que la totalitat dels quals disposen d’acreditació per a l’anàlisi de PCB.

Els aparells que s'han d'incloure en l’inventari es resumeixen a la taula següent:

Aquestes condicions impliquen que alguns dels aparells que han patit operacions de manteniment poden trobar-se contaminats, fins i tot en cas que aquestes operacions no s’hagin fet en aparells que originalment no contenien PCB/PCT. Els posseïdors dels aparells no sempre coneixen aquest fet, per la qual cosa cal inventariar els aparells que han estat manipulats fins el moment en el qual es pot comprovar que no s'ha produït contaminació. La manera més efectiva de comprovar si l’aparell està lliure de PCB/PCT és realitzant una analítica.

No cal declarar els aparells que no tenen PCB/PCT.

No obstant, cal declarar els aparells que poden contenir PCB/PCT. És a dir, aparells dels quals hi ha una sospita raonable que el seu contingut en PCB és superior a 50 ppm. Per tal de comprovar-ho, la forma més segura és la realització d’una anàlisi del contingut de PCB en l’aïllant.

Cal destacar que no s’han de declarar en cap cas els aparells que no estiguin sotmesos a inventari d’acord amb la normativa (veure quadre de la pregunta Quins aparells cal declarar per a l’inventari?). Alguns casos particulars en què no cal declarar els aparells són:

•  Aparells que no disposin d’aïllant (tipus sec o similar).
•  Aparells que disposin d’aïllants no compatibles amb la presència de PCB/PCT (per exemple, silicona).
•  Aparells que disposin d’una anàlisi del contingut de PCB/PCT de l’aïllant en la qual el resultat sigui inferior a 50 ppm.

El Reial Decret 228/2006, de 24 de febrer estableix l’obligació per als posseïdors d’elaborar una declaració de tots els aparells sotmesos a inventari.

La declaració té caràcter ANUAL i inclou les dades establertes en l’annex del Reial Decret 228/2006. Addicionalment, caldrà adjuntar a la declaració els documents que justifiquin les gestions fetes durant l’any sobre el qual es declara, i particularment:

• Documentació de seguiment dels aparells eliminats
• Certificats d’eliminació o destrucció dels aparells eliminats
• Certificats de descontaminació dels aparells descontaminats
• Certificats de reducció de PCB dels aparells als quals s’ha fet aquest procés
• Actes o certificats de presa de mostres i els informes de resultats analítics
• Actes o certificats d’inspecció ocular

La declaració d’un any s’ha de presentar durant els primers dos mesos de l’any posterior. Per tant, cal que la primera d’elles hagi estat presentada entre l’1 de gener i el 28 de febrer de 2007.

La declaració s’ha de lliurar oficialment en un registre públic, amb la signatura original del declarant.

El fet de no comprovar la presència de PCB/PCT en els aparells pot suposar:

• El desconeixement de la presència d’un contaminant significatiu, especialment pel que fa als riscos laborals i d’accident que pot comportar
• No declarar aparells que, aparentment, no contenen PCB/PCT però que en realitat en poden contenir, per exemple per contaminació externa.
• El possible incompliment dels terminis legals per a la destrucció d’aparells, la qual cosa representaria una infracció.

• La impossibilitat de justificar el compliment normatiu davant una inspecció dels òrgans competents i cossos de seguretat. (Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil o inspectors de medi ambient).
• Una possible no conformitat davant un procés de certificació d’un sistema de gestió ambiental.

La normativa preveu un seguit de restriccions i condicions sobre el manteniment i manipulació dels aparells amb PCB/PCT. Cal destacar-ne les següents:

• El manteniment només es pot portar a terme per tal que el fluid mantingui les seves propietats o les seves especificacions tècniques, i sempre que els aparells no presentin fuites i es trobin en bon estat.
• No és permès que la recàrrega d’aparells per a la recuperació dels nivells de fluid aïllant es porti a terme amb PCB/PCT.
• No és permesa la manipulació o emmagatzematge de PCB/PCT juntament amb explosius, substàncies inflamables, agents oxidants o corrosius o bé productes alimentaris.
• En tot cas, les zones de manipulació han d'estar aïllades del sòl i han de disposar de sistemes per a la recollida de fuites.