Els frigorífics s'han de tractar perquè contenen CFC al circuit generador de fred i a les escumes aïllants situades a tot el perímetre de la carcassa. Al circuit de fred el fluid refrigerant és el CFC R-12. Al material aïllant les escumes estan expandides pel CFC R-11.

Els CFC són uns compostos organoclorats de gran estabilitat i escassa toxicitat que, des del 1930 aproximadament, han tingut un gran èxit comercial per a múltiples usos com per exemple: refrigerants, expansors d'escumes, propulsors d'espais... La principal proporció de CFC pertany a dos tipus: el CFC R11 i el CFC R12. Aquests compostos, si arriben a l'estratosfera, provoquen la destrucció de la capa d'ozó a causa de l'impacte dels raigs ultraviolats del sol.

L'ozó forma un escut protector al voltant de la terra, filtrant la radiació solar de manera que una part important dels raigs ultraviolats és absorbida i no arriba a la superfície terrestre. Quan el gruix de la capa d'ozó disminueix, es produeix un augment de la radiació ultraviolada que la travessa.

Els efectes d'aquest fenomen són negatius per a la humanitat. D'una banda, perquè la radiació ultraviolada és nociva per a la major part dels éssers vius i perquè pot contribuir a l'alteració dels climes.

La legislació catalana estableix que el tractament dels frigorífics i altres aparells amb CFC és un servei públic de titularitat de la Generalitat, que es realitza mitjançant una empresa concessionària. L'Agència de Residus de Catalunya compta amb una planta específica al Pont de Vilomara i Rocafort ( Bages), on, amb una tecnologia molt avançada, s'extreuen els CFC per tal de donar-los el tractament oportú i, a més a més, se separa tota la resta de components d'aquests aparells per tal de reciclar-ne el material. Técnicas de Protección Ambiental, S.A. (TPA) és l'empresa concessionària, situada a l'esmentada població al carrer Sant Pere Regalat, 42, Telèfon 93 831 80 00.

Actualment, els CFC que s'obtenen es destrueixen mitjançant la incineració en instal·lacions especialment preparades a aquest efecte. La normativa europea vigent així ho especifica per tal d'accelerar la desaparició del mercat d'aquests productes i el perill que, finalment, siguin emesos a l'atmosfera de forma accidental o intencionada.

Gairebé tots els frigorífics produïts abans de l'any 1995 porten CFC.

El procés de recollida depèn de l'origen dels aparells frigorífics:

• Aparells frigorífics d'origen domèstic: quan se'n compra un de nou, el comprador se'n pot desfer a través de l'establiment de venda. Quan aquest no és el cas, es poden lliurar a una deixalleria. En el primer cas, els aparells es porten als punts de lliurament, que són gestors autoritzats que els envien al Centre de tractament de frigorífics d'El Pont de Vilomara i Rocafort. En el segon cas, són les deixalleries les que s'encarreguen de portar-los a l'esmentat centre de tractament.
• Aparells comercials-industrials: s'han de lliurar al propi centre de tractament de frigorífics.

Després de la neteja interior prèvia, s'extreu el CFC R12 i l'oli del circuit refrigerant, separant els dos fluids per a la seva recuperació en plantes de gestors autoritzats. Després, es desmunta el sistema refrigerant per al seu reciclatge. A continuació, es trituren les carcasses, se separen les parts metàl·liques (fèrriques i no fèrriques) i els plàstics i s'adsorbeix el CFC R11 de les escumes a través de filtres de carbó actiu. Tots els materials que es separen es reciclen a excepció de les escumes que van a una dipòsit controlat

Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus.