|
|
 |
| Què és un residu especial? |
|
| Tots aquells residus que per la seva naturalesa potencialment contaminant requereixen un tractament específic i un control periòdic i que estan inclosos dins l'àmbit d'aplicació de la Directiva 91/689/CE, del 12 de desembre.
|
|
| On es generen els residus especials a Catalunya? |
|
| Es generen a tot Catalunya, principalment a les indústries, però també als comerços i a les llars. |
|
| Quins són els residus la destinació dels quals és la disposició controlada en un dipòsit de classe III? |
|
| Són aquells residus que, d'acord amb el Catàleg de residus de Catalunya, es consideren especials i la gestió prevista al catàleg és la disposició en un dipòsit controlat per a residus especials; també ho són aquells residus que, qualificats com a no especials pel catàleg, no compleixen els criteris d'acceptació en un dipòsit controlat de classe II. |
|
| Què és un dipòsit controlat de classe III per a residus especials? |
|
| És una instal·lació de gestió de residus destinada a l'emmagatzematge definitiu, en superfície o en profunditat, de residus especials. |
|
| La gestió de residus especials en dipòsits controlats és un servei públic? |
|
| La disposició de residus de caràcter especial en plantes externes és un servei públic de titularitat de la Generalitat. |
|
| Quina és la principal normativa aplicable a la gestió de residus especials en dipòsits controlats? |
|
- Decret 65/1994, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.
- Decret 115/94, de 6 d'abril, regulador del Registre general de gestors de residus de Catalunya.
- Decret
1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig
dels residus en dipòsits controlats.
- Llei
3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral
de l'Administració ambiental.
- Decret
136/1999, de 18 de març, pel qual s'aprova el Reglament
general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de
febrer, de la intervenció integral de l'Administració
ambiental i s'adapten els seus annexos.
- Decret
92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret
34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg
de residus de Catalunya.
- Directiva
31/1999, de 26 d'abril, sobre l'abocament de residus.
- Real
Decreto 1481/2001, de 27 de diciembre, por el que
se regula la eliminación de residuos mediante depósito
en vertedero.
- Catàleg europeu de residus
|
|
| Com es garanteix el compliment de les obligacions mediambientals per part del gestor del dipòsit? |
|
| Mitjançant el dipòsit d'una fiança inicial
i d'un increment anual regulats per l'article 10 del Decret
1/1997.
|
|
| Quins són els criteris analítics d'acceptació d'un residu en un dipòsit controlat de classe III? |
|
| Els criteris analítics d'acceptació d'un residu en un dipòsit controlat de classe III es recullen a l'annex 1 del Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats. |
|
| Quins estudis es necessiten per decidir si un emplaçament és adient per a la ubicació d'un dipòsit controlat de classe III? |
|
| Es necessiten estudis de caire geològic i hidrogeològic per conèixer la capacitat de confinament del terreny natural de l'indret on està previst instal·lar el dipòsit. Aquests estudis es completen amb estudis sobre l'estat de la fissuració i disposició estructural dels materials, estudis geotècnics i amb una avaluació dels riscos naturals (inundacions, subsidències, esllavissades, moviments sísmics, allaus,...) |
|
| Com es condiciona un emplaçament com a dipòsit per a residus especials? |
|
| Una vegada sanejada i anivellada la superfície del vas del dipòsit, se li dóna un cert pendent i es recobreixen tant el fons com els flancs laterals amb una sèrie de capes d'impermeabilització mineral i sintètica amb l'objectiu de reforçar l'estanquitat natural del vas i amb un drenatge per captar i evacuar els lixiviats originats.
Les característiques i els gruixos d'aquestes capes es
recullen al punt I de l'annex 3 del Decret
1/1997.
|
|
| Què cal tenir en compte en l'explotació d'un dipòsit controlat per a residus especials? |
|
| Com en tot tipus de dipòsit de residus cal explotar la instal·lació de manera que:
- no es produeixin reaccions indesitjables entre els residus dipositats o entre aquests residus i l'aigua d'infiltració,
- es minimitzi la infiltració de l'aigua de pluja i la producció de lixiviats.
|
|
| Per què s'ha de segellar un dipòsit de residus? |
|
| Un dipòsit de residus s'ha de segellar per tal d'assegurar l'aïllament definitiu de la infiltració de les aigües de pluja, integrar la instal·lació en el medi i garantir un ús futur del lloc compatible amb la presència dels residus.
|
|
| Com se segella un dipòsit controlat per a residus especials? |
|
| A mesura que la superfície del dipòsit s'ocupa
definitivament, es recobreix, a partir de l'última capa
de residus dipositats, amb una sèrie de capes d'impermeabilització
mineral i sintètica, de drenatge i de terra suport i vegetal.
A continuació, es procedeix a la sembra de l'última capa
amb espècies idònies per protegir la zona de l'erosió de
l'aigua o del vent i minimitzar la infiltració de l'aigua
de pluja. Les característiques d'aquestes capes es recullen
al punt V de l'annex 3 del Decret
1/1997. |
|
| Com es controla l'entrada de residus dins un dipòsit de classe III? |
|
| Abans de destinar un residu al dipòsit controlat, el productor ha d'encarregar a un laboratori acreditat per l'Agència de Residus de Catalunya una caracterització que permeti conèixer la composició del residu. Quan el residu arriba al dipòsit, l'explotador de la instal·lació ha de prendre les mesures necessàries per assegurar-se que el residu rebut es correspon, en qualitat i quantitat, amb allò establert a la Fitxa d'Acceptació i al Full de seguiment. Aquest control s'efectua mitjançant mostreig i anàlisi. En cas que les comprovacions siguin negatives, es retorna el residu al seu productor; en cas contrari, el residu es diposita a la instal·lació. |
|
| Com es controla el bon funcionament del dipòsit? |
|
| El bon funcionament d'un dipòsit es controla a partir de: les visites periòdiques d'inspecció que fa directament o indirecta l'Agència de Residus de Catalunya a les instal·lacions o dels resultats analítics que s'obtenen del mostreig periòdic de les aigües subterrànies a la xarxa piezomètrica de control. |
|
| Què són els lixiviats? |
|
| Són els líquids que es generen en un dipòsit controlat com a conseqüència de la infiltració de les aigües de pluja, del contingut d'humitat del residu i, en el cas dels residus biodegradables, del contingut en matèria orgànica. |
|
| Com es gestionen els lixiviats? |
|
| Els lixiviats captats i evacuats del dipòsit, ja sigui gravitatòriament o per bombeig, s'emmagatzemen en una bassa construïda a aquest efecte per al seu posterior tractament ja sigui «in situ» o en una planta externa. |
|
| En què consisteix la gestió postclausura d'un dipòsit controlat de residus especials? |
|
| D'acord amb allò establert al Decret
1/1997, una vegada segellat definitivament el dipòsit,
l'entitat explotadora de la instal·lació ha d'assegurar,
com a mínim durant 15 anys, el manteniment i el control
de la instal·lació. El manteniment i control que caldrà
efectuar durant aquest període es detallen a l'annex 6
del Decret
1/1997.
|
|
| Quins dipòsits controlats per a residus especials de tercers estan autoritzats a Catalunya? |
|
| Avui en dia únicament està autoritzat el dipòsit controlat de can Palà, al municipi de Castellolí (Anoia).
|
|
| Quines són les empreses gestores d'aquests dipòsits? |
|
| L'empresa que gestiona el dipòsit controlat de can Palà (Castellolí) és ATLAS GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL, S.A.. |
